Cultura Precària o Cultura Transformadora?

 

Treballadores de la música que compaginen feines per a subsistir. Companyies teatrals que dediquen centenars d’hores als assajos no remunerats per les seves produccions. Becàries que cobreixen llocs de feina en la gestió cultural en règim de pràctiques. Et sona?

La cultura és avui un important motor econòmic i social, però els seus beneficis són distribuïts de forma desigual i les condicions de les persones que hi treballen sovint es caracteritzen per la precarietat. Sempre en risc de caure en la informalitat i en la pobresa, l’exigència permanent de flexibilitat desprotegeix laboralment les professionals de la cultura, per absència de reconeixement i/o discontinuïtat de la relació laboral, o bé per la insuficiència de remuneració i de prestacions socials.

Aquestes condicions, que es perpetuen sota l’amenaça de «sempre hi haurà algú altre que les accepti», cronifiquen l’individualisme, fomenten la competitivitat front subvencions, projectes o encàrrecs; i dificulten l’articulació política i reivindicativa del sector. El sistema de drets d’autoria i explotació, a més, afavoreix l’apropiació del valor col·lectiu del fet cultural; privatitzant així el rendiment del coneixement generat col·lectivament. La cultura lucrativa, feta únicament en condicions de mercat, és doncs una cultura insostenible amb la vida, excloent respecte qui pot dedicar-s’hi i dificulta la seva democratització.

És possible una cultura que dignifiqui les condicions de treball dels seus creadors, sigui transformadora socialment i al servei del bé comú? Més enllà de la Cultura Precària, hi ha una Cultura Transformadora, realitzada i gaudida de forma col·lectiva, amb importants dinàmiques de cooperació en els processos creatius. Una cultura que coopera, que vol un relació equitativa entre qui la fa i qui la gaudeix, oberta a la participació de totes. Però per a dignificar les condicions de la seva creació, cal organitzar-se i treballar col·lectivament, cal explorar formes jurídiques i societàries que en fomentin el seu caràcter emancipador.

Acostar el treball artístic i cultural i l’Economia Social i Solidària, en aquest sentit, pot ser d’utilitat per aquelles iniciatives artístiques i culturals, formals i/o informals, que tenen en els seus objectius un horitzó transformador, que volen dur a terme pràctiques democràtiques, equitatives, solidàries i posar les persones en el centre de l’activitat econòmica. Crear o transformar-se en una cooperativa cultural, doncs, és una oportunitat de desplegar un projecte societari compartit que millori la vida dels i les seves treballadores, enforteixi la viabilitat econòmica del projecte i intensifiqui el retorn social de la iniciativa. Cultura Cooperativa!

 

* Font: Guia de cooperativisme cultural a Barcelona