Què suggereix l’expressió Cultura Cooperativa? Les formes cooperatives de la cultura; la seva dimensió col·lectiva, social o comunitària; una cultura que coopera… També, evidentment, la producció feta per les cooperatives culturals. I una tercera accepció: cultura cooperativa en tant que el conjunt de les modalitats específiques de la cultura organitzativa i econòmica del cooperativisme. Això és, aquella forma de fer basada en la propietat col·lectiva dels mitjans producció, consum i estalvi, la seva gestió democràtica, així com una tendència a la socialització dels excedents.

En un encreuament d’aquests significats, en l’àmbit cultural i artístic barceloní han nascut i s’han consolidat – en diferents etapes i sectors – un bon nombre de cooperatives culturals. Tant per satisfer necessitats i aspiracions de les seves treballadores i usuàries, com per una coherència entre certes pràctiques de la cultura i els formats societaris cooperatius, el món de l’art i la cultura ha tingut històricament expressions proclius a la democratització econòmica de l’activitat a partir de la figura cooperativa. Avui, quan els reptes del mercat de treball cultural urgeixen alternatives col·lectives, quines experiències poden inspirar-nos a l’hora de crear una nova iniciativa de cooperativisme cultural? En quins sectors es troben les cooperatives de la cultura?

Pel que fa el llibre i la seva comercialització, existeixen referents ineludibles com les veteranes llibreries cooperatives: Abacus (1968), amb una estratègia socioempresarial que aposta per la dimensió, o Rocaguinarda (1978), orientada a mantenir i diversificar el vincle amb el barri que la veié néixer, el Guinardó. Nascudes com a cooperatives de persones usuàries i consumidores, amb el temps la primera incorporà els treballadors com a socis. Altres llibreries, majoritàriament cooperatives de treball i sovint vinculades a la cultura crítica i els moviments socials, són La Ciutat Invisible a Sants (2005),  La Caníbal a Sagrada Família (2013), Pebre Negre al Clot (2014), La Carbonera al Poble Sec o La Inexplicable a Sants, del 2017. Contraposades al model mercantilista de la gran llibreria comercial, aposten per entendre la llibreria com un espai d’activisme i reflexió cultural.

En la producció editorial, coexisteixen experiències d’arrel independent com Pol·len fins a iniciatives d’indústria cultural com Som Cultura, grup cooperatiu amb segells com Ara Llibres. Al barri de Gràcia, DeBarris edita llibres i capçaleres periodístiques. Abastant també la distribució, Virus és pionera des de 1991 en l’edició i distribució alternativa. I tancant el cercle del mercat social del llibre, la Fira Literal, organitzada anualment a L’Harmonia de Sant Andreu per la cooperativa manresana Cultura21, és el major expositor català del llibre polític i social, amb moltes iniciatives de l’economia solidària del llibre.

Des de productores a sales cooperativitzades, el món del cinema i l’audiovisual també té mirada cooperativa. Destaca la pionera Drac Màgic (1970), divulgadora de la cultura cinematogràfica amb perspectiva feminista, a les més recents Metromuster, productora documental forjada a les places del 15M del 2011, o Compacto, que produeix i distribueix cine des del 2012. Altres iniciatives són Som Batabat (2006), Connectats (2010), Bruna (2017) o la sala Zumzeig, reoberta en format cooperatiu el 2016. En les Arts Escèniques, la veterana El Timbal, escola d’arts escèniques des del 1969, es cooperativitzà el 2010, Nus Teatre nasqué el 2016 i Coop de Circ, formada per 24 sòcies i 16 companyies, nasqué com a cooperativa de treballadores de les arts circenses l’any 2009.

La música compta amb iniciatives com La Llauna, cooperativa d’infraestructures per l’espectacle nascuda el 1986 per autoocupar joves aturats, o l’Escola de Música del Palau, que el 1986 s’emancipà de l’Orfeó Català i esdevingué cooperativa. Amb discogràfiques com Propaganda pel Fet, nascuda el 1996 a l’Ateneu Popular de Vallcarca i consolidada a Manresa amb format cooperatiu des del 2003. Amb tècnics de l’espectacle com Larry’s (2005) o Quesoni, a Cardedeu des del 2008 i cooperativa de treball des del 2015, quan s’estengueren a Barcelona i integraren la producció integral d’esdeveniments. O amb cooperatives que gestionen sales d’exhibició com la santsenca Koitton Club (2012) o l’Afluent (2017), provinent de la històrica Heliogàbal i que avui dinamitza BeGood.

En les Arts Aplicades, destaquen Tinta Invisible en l’art del gravat, o TatLab, en exposicions i belles arts, cooperatives de treball des del 1997. En Arts Gràfiques, El Foli Verd, constituïda el 1987 per treballadores que venien de la lluita contra el tancament de Bruguera. En la comunicació, de L’Apòstrof (1996) a La Tremenda (2018). I en l’educació i la intervenció cultural, Nusos (2003), la radicada a Bellvitge La Fundició (2006),  Art&Coop al Poble-sec (2016) o Trama, a Sants, que passà d’associació a cooperativa el 2017. En la pintura, el videoart, el collage, el disseny gràfic o la il·lustració: Ultramarinos, que des del 2018 promou l’intercanvi entre artistes mexicans i catalans.

Per moltes d’aquestes iniciatives, la forma jurídica i societària de la cooperativa ha servit per a transitar de l’activitat econòmica individual a la col·lectiva, o bé per transformar l’organització: de l’economia informal a la formal, o d’associació o societat limitada a cooperativa. També, en molts casos, per ampliar l’equip o l’oferta d’activitats. En totes elles, i moltes d’altres, l’aposta pel cooperativisme cultural ha permès fer vivible, viable i equitativa la cultura cooperativa.