Avui el sector cultural i artístic és un actor econòmic en auge, generador de llocs de treball i de beneficis per les indústries culturals i creatives. A les nostres ciutats, a més, tan atractives per inversors i turistes, la cultura crea marques urbanes a partir d’esdeveniments festius, artístics i comercials; i el consum cultural –en mutació per la digitalització i la crisi econòmica- també és central en la producció d’identitats socials. A la llum de la seva rellevància econòmica i simbòlica, podríem pensar que les condicions laborals de les professionals de la cultura estan a l’alçada de la puixant economia cultural urbana.

En quines condicions, tanmateix, es produeix avui la cultura? Mentre enriqueix les ciutats i l’experiència d’habitants i turistes, les seves treballadores pateixen una forta precarització laboral i existencial. Discontinuïtat, no reconeixement de la relació laboral, absència de drets i protecció social, insuficiència d’ingressos, competitivitat entre iguals, desarticulació política o vulnerabilitat davant empresaris i institucions, són el pa de cada dia de les treballadores culturals. En aquest context, neixen incipients experiències sindicals, sobretot en el sector musical, i d’acció col·lectiva, com les vagues als museus barcelonins.

Per sort, en tensió amb un capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns, han existit i existeixen altres formes de fer cultura. Als nostres barris, des del segle XIX, sobretot en ateneus obrers, escoles racionalistes i cooperatives de consum, es cercà l’emancipació cultural obrera des del suport mutu i el vincle social. Avui, a la Barcelona del segle XXI, trobem pràctiques cooperatives i associatives de la cultura que experimenten altres formes de viure la cultura, tant a nivell sectorial com creant ecosistemes locals entorn la gestió comunitària d’equipaments culturals. En el pla internacional, una diversitat d’experiències conforma “una altra economia de l’art i la cultura”, que relaciona el món de la cultura amb l’Economia Social i Solidària. Les pràctiques cooperatives de la cultura estan conformant una nova onada de cooperativisme cultural.

En quins sectors emergeixen les iniciatives barcelonines de l’economia cooperativa de la cultura? Quines de les seves pràctiques poden fer front els reptes culturals? En la present Guia trobaràs recursos per a crear cooperatives culturals, ja sigui per a satisfer les necessitats econòmiques, socials i culturals de les persones que creen cultura, com per experimentar altres formes de viure-la. Et proposem explorar models econòmics i societaris cooperatius: et convidem a formar part de la Cultura Cooperativa!