Avui, arreu del planeta, emergeix un nou cooperativisme cultural. Un ric ventall d’iniciatives socioeconòmiques en la música, el teatre, la dansa, les arts del circ i del carrer, la fotografia, el cinema, l’edició o el patrimoni. Amb solucions diferents – algunes motiu obert de discussió o amb difícil rèplica al context legal català i espanyol- als reptes de la cultura, moltes neixen per a fer front al desequilibri entre l’entusiasme i les dificultats dels enfocaments professionals, tot entomant debats entorn el treball, la gestió, els valors, la utilitat social o el desenvolupament local. Com afronten, algunes iniciatives internacionals de l’altra economia de l’art i de la cultura, qüestions com l’atomització del teixit cultural, la precarietat laboral, la gestió i viabilitat econòmica, la propietat intel·lectual, la intercooperació o la relació amb la comunitat i les administracions?

 

FRANÇA / COOPERATIVES D’ACTIVITAT I OCUPACIÓ CULTURAL

La Cooperative d’Activité et d’Emploi Culture és definida com una resposta als “reptes de l’emprenedoria cultural”. Estructura-paraigua, acompanya els artistes en la gestació dels projectes propis, els forma en gestió i facilita residència, ajudes a la creació, finançament o agenda de contactes. Al treballador cultural, la CAE Culture li ofereix seguretat jurídica i social: amb l’estatut d’emprenedor-assalariat, reconegut per la Llei d’ESS del 2014, disposa de contracte de treball de durada indefinida, protecció social, assegurances, acompanyament i serveis de gestió mutualitzats. Artenreel, la primera CAE Culture francesa, fou creada el 2004. Avui agrupa a 300 emprenedors-assalariats i factura 2 M d’euros anuals.

 

FRANÇA / POLS TERRITORIALS DE CULTURA COOPERATIVA

Els Pols Territorials de Cooperació Econòmica de la Cultura són l’estructuració al territori de les cooperatives del sector artístic i cultural. Grups de petites organitzacions, agreguen un sector central d’activitat artística o cultural, amb dimensió de desenvolupament territorial. Intercooperen i agrupen recursos per augmentar la sostenibilitat i l’impacte social, a partir d’intercanviar informació, experiències i mitjans. Productes, serveis i llocs de treball compartits són les modalitats de mutualització més habituals. Un exemple de PTCE Culture és La Coursive Boutaric a Dijon, que agrupa una vintena de cooperatives entorn dels espectacles en viu.

 

BÈLGICA / SERVEIS MUTUALITZATS PER ARTISTES

El 1998 es creà l’associació SMartbe (Societat Mutual d’Artistes) per donar facilitats administratives a artistes, tècnics i treballadors de la creació de Bèlgica. Adreçada inicialment al col·lectiu de músics, s’obrí a d’altres sectors per la necessitat d’una economia d’escala. Després de diferents formats, el 2017 naixia SMart Coop: a inicis del 2018 tenia 85.000 sòcies a Bèlgica i presència a França, Itàlia, Estat espanyol, Alemanya, Països Baixos, Hongria, Àustria i Suècia, amb 120.000 professionals de la cultura associats. L’objectiu: “conciliar la protecció social amb una veritable dinàmica emprenedora”.

 

CANADÀ / COOPERATIVISME DE PLATAFORMA EN EL MÓN ARTÍSTIC

Front una “economia col·laborativa corporativa” que privatitza beneficis i desmantella drets laborals, Trebor Scholz proposa el cooperativisme de plataforma. En ell, els usuaris de la plataforma digital participen – a través d’una cooperativa- de la seva propietat col·lectiva i la gestió democràtica; tot garantint la seguretat de renta i un marc legal protector. Stocksy United, nascuda el 2013, és una cooperativa de plataforma propietat dels artistes, “fundada en els principis d’igualtat, respecte i distribució equitativa dels beneficis”. Cerca generar salaris justos, la “creació de carreres sostenibles pels seus membres” i aportar una “col·lecció de fotografies i vídeos lliures de drets d’autor”. En 2015 facturà $ 7,9 M, remunerà als artistes amb el 50% dels ingressos i tingué uns excedents de 200.000 dòlars. En quatre anys, ha pagat més de $ 20 M als seus 1.000 artistes associats, i disposa de 50 socis-treballadors.

 

ITÀLIA / GESTIÓ COOPERATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL

Amb l’objectiu de valoritzar el vast patrimoni cultural italià, l’any 2009 va néixer la cooperativa CoopCulture, en l’òptica de la integració dels béns culturals i el territori, el turisme i l’economia local. Per CoopCulture, la cultura és un “instrument d’inclusió i participació social, vehicle d’innovació, factor estratègic de desenvolupament de territoris”, i la cooperativa “una forma d’empresa amb enfocament sostenible, basat en la democràcia i la gent, protegint la dignitat i la seguretat en el treball, que s’arrela als territoris”. El 2016 estava formada per 807 socis-treballadors (el 73%, dones) i per 1.236 treballadors assalariats, el 73% amb contractes indefinits. Amb la venda de tiquets, museus, e-commerce, llibreries, biblioteques, turisme i esdeveniments, el 2016 facturaren 49 M d’euros, atengueren 11,5 milions de visitants, 22 mil tallers didàctics, i 650 mil usuaris de les guies d’àudio i vídeo.

 

GRAN BRETANYA / CULTURAL COOPS

Que tenen en comú Ceramics Studio, la impremta Calverts, els cineastes de Black House, els il·lustradors de Paper Rhino, l’estudi musical Dissident Soul o l’editorial Zed Books? Doncs que són cooperatives culturals britàniques i membres de Cultural Coops. Entenen que “iniciar una cooperativa cultural pot ser un poderós acte polític: una negativa a acceptar uns sous pèssims, terminis impossibles, assetjament, explotació, individualisme i competència com a element necessari del treball cultural”. Per Cultural Coops, “les cooperatives creen una cultura de suport mutu, solidaritat i cooperació”, una oportunitat per a “superar les condicions de treball desmesurades massa freqüents en les indústries culturals actuals. En sectors on la competència és ferotge, les hores són llargues, els salaris són relativament baixos, i els sindicats tenen poca presència, hi ha una necessitat urgent de solidaritat. Les cooperatives són un model comprovat que compleix amb precisió aquest paper. Mostren la possibilitat d’una alternativa real: una basada en la propietat comuna i la democràcia econòmica”. Amb una web conjunta i trobades periòdiques d’intercooperació, la vintena de cooperatives britàniques articulades a CULTURAL COOPS defensen que les “cooperatives culturals poden contribuir a reemplaçar cultures laborals competitives i invidualitzades per formes més solidàries de produir comuns culturals”.

 

CHILE – ARGENTINA – URUGUAY / TROBADES INTERNACIONALS DE COOPERATIVES DE CULTURA

El col·lectiu Trama- red de Trabajadores de Cultura, organitzen des del 2016 les Trobades Internacionals de les Cooperatives de Cultura, per “millorar les condicions laborals i la sostenibilitat econòmica dels treballadors de la cultura” de Xile. Potencien “el mercat per les arts” amb fires i convenis; i aposten per professionalitzar als treballadors de cultura a partir del cooperativisme. El seu Manual de Gestió per Cooperatives en Cultura s’enfoca a la difusió del model cooperatiu, fent èmfasi a les particularitats del món artístic i cultural que són compatibles amb la figura jurídica i societària de la cooperativa.